Tot i que pugui semblar que els gossos i els gats poden menjar de tot o que són increíblement forts i poden digerir qualsevol cosa, això no és així. Igual que passa amb els humans, els gossos i gats no poden assimilar tots els aliments, plantes o medicaments.
Per exemple, dates en les que la familia i els amics es reuneixen al voltant de la taula per passar estones plegats, els nostres companys de quatre potes també hi són, però ells no poden menjar les mateixes coses que nosaltres.
A la nostra clínica veterinària d’Esplugues us donem una petita guia de les coses que els gossos i els gats no poden menjar o pendre.
Albercoc (llavors, fulles i tiges)
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de lleu a moderat.
Signes comuns a tenir en compte: pupil·les dilatades, dificultat per respirar(per nivells inadequats d’oxigen), mucoses color vermell brillant, xoc i mort.
Les llavors, fulles i tiges de l’arbre d’albercoc contenen cianur. Aquesta toxina inhibeix la citocrom oxidasa, un enzim necessària pel transport d’oxigen cel·lular. Quan s’ingereix en quantitats tòxiques, es poden presentar signes clínics com la dilatació de les pupil·les, dificultat per respirar, mucoses de color vermell brillant, xoc i mort.
Amitraz
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de moderat a sever.
Signes comuns a tenir en compte: letargia, incoordinació, pupil·les dilatades, convulsions, coma, babeig, vòmits, diarrea, ritme cardíac lent, hipotensió o hipertensió.
L’amitraz és un ectoparasiticida (mata puces, paparres, etc.) que s’utilitza en productes veterinaris. Aquest químic és un inhibidor de l’agonista alfa2-adrenèrgic i de la monoamina oxidasa. Quan s’ingereig o s’aplica accidentalment a les mascotes de forma inapropiada, pot provocar símptomes clínics greus del sistema nerviós central (p. ex., letargia, incoordinació, pupil·les dilatades, convulsions, coma), del sistema gastrointestinal (p. ex. babeig, vòmits, diarrea, i del sistema cardíac (p. ex., ritme cardíac lent, pressió arterial baixa o alta). El tractament inclou atenció veterinària per administrar l’antídot, monitorització de la pressió arterial, fluids IV i atenció simptomàtica de suport. S’ha de buscar una atenció veterinària immediata.
Aloe vera
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de lleu a moderat.
Signes comuns a tenir en compte: vòmits, diarrea, depressió, anorèxia, canvis en el color de l’orina, tremolors (rars)
L’Aloe vera, que pertany a la família Aloaceae, és una planta d’interior comú. Les aloes contenen glucòsids d’antraquinona que són purgants (medicaments que afavoreixen els moviments intestinals). Quan s’ingereixen, aquests glucosids es metabolitzen mitjançant bacteris intestinals que formen compostos que augmenten la producció de moc i aigua al còlon. Això pot provocar vòmits i diarrea i altres signes clínics com depressió, anorèxia, canvis en el color de l’orina i rarament, tremolors.
Cafeïna
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: Potencialment de lleu a greu o mortal.
Signes comuns a tenir en compte: hiperactivitat, inquietud, vòmits, freqüència cardíaca elevada, pressió arterial elevada (hipertensió), temperatura corporal elevada (hipertèrmia), tremolors, convulsions.
Molts productes comuns contenen cafeïna, incloent cafè, te, refrescos, begudes energètiques i alguns suplements (per exemple, suplements pre-entrenament i pèrdua de pes). Tant la cafeïna com la teobromina, una substància química relacionada amb la cafeïna, també es troben a la xocolata. Els gossos i els gats semblen ser més sensibles als efectes de la cafeïna que les persones. Una o dues llepades de cafè, te o refresc és poc probable que provoqui intoxicacions en la majoria de les mascotes. Tanmateix, la ingestió de cafè o fesols sense utilitzar, bosses de te o suplements, pot causar greu toxicitat en gossos o gats. Depenent de la quantitat ingerida, es poden observar símptomes d’hiperactivitat, inquietud, vòmits, ritme cardíac elevat, hipertensió, ritmes cardíacs anormals, tremolors i elevació de la temperatura corporal. En casos greus, convulsions, col·lapse i la mort són possibles.
Ceba, all, calçots…
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de lleu a greu.
Signes comuns a tenir en compte: baveig, nàusees, irritació oral, vòmits, diarrea, letargia, dolor abdominal, freqüència cardíaca i respiratòria elevades, debilitat, intolerància a l’exercici, col·lapse, genives pàl·lides.
Les cebes, alls, cebes tendres, porros, calçots i totes les espècies del gènere Allium són tòxiques per als gossos i els gats. L’all es considera que és aproximadament 5 vegades més potent que les cebes. Certes races i espècies semblen ser més sensibles (races japoneses de gossos, per exemple, Akita, Shiba Inu) i els gats. La seva toxicitat produeix dany oxidatiu a les cèl·lules vermelles de la sang (que els glòbuls vermells siguin més propensos a la ruptura) això produeix anèmia, letargia, genives pàl·lides, ritme cardíac elevat, augment de la freqüència respiratòria, debilitat, intolerància a l’exercici, i col·lapse. També produeix gastroenteritis (nàusees, irritació bucal, salivació, dolor abdominal, vòmits, diarrea). Els signes clínics poden no ser evidents durant diversos dies.
Ciclamen
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: Generalment de lleu a moderat.
Signes comuns a tenir en compte: baveig, vòmits, diarrea, freqüència cardíaca / ritme anormal, convulsions.
El ciclamen és una planta d’habitatge comú. També s’anomena violeta persa i Sowbread. El ciclamen conté saponines irritants, i quan qualsevol part de la planta (especialment els tubercles o les seves arrels) es masteguen o les ingerixen gossos i gats, pot donar lloc a signes clínics de baveig, vòmits i diarrea. Amb grans ingestions, aquestes plantes poden provocar problemes cardíacs (ritme cardíac anormal), convulsions i mort.
Ibuprofèn
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de moderat a greu i potencialment mortal.
Signes comuns a tenir en compte: vòmits, vòmit sagnant, diarrea, debilitat, mucoses pàl·lides (signe d’anèmia), dolor abdominal, letargia, pèrdua de gana, augment o disminució de la micció, convulsions, mort.
L’ibuprofèn és un fàrmac antiinflamatori no esteroideu (AINE), una classe de fàrmac que s’utilitza comunament per alleujar el dolor i la inflamació associats amb artritis, mals de cap, … i per alleujar les febres lleus. Encara que l’ibuprofèn s’utilitza comunament per persones, els gossos i els gats són molt sensibles a aquest fàrmac i no es recomana el seu ús. Els amos de mascotes mai no han de donar cap medicament al seu gos o gat sense consultar amb el seu veterinari. Quan les mascotes ingeren dosis petites d’ibuprofèn, aquest pot provocar úlceres severes d’estómac causants de vòmits, vòmits sagnants, diarrea, excrements de color negre, debilitat, genives pàl·lides (signe d’anèmia), dolor abdominal, letargia, pèrdua de gana… Amb ingestions més grans, es pot desenvolupar insuficiència renal, insuficiència hepàtica, pancreatitis i problemes neurològics (p. ex. tremolors, convulsions). Si creieu que el vostre gos o gat ha ingerit ibuprofèn, truqueu al vostre veterinari immediatament per saber què heu de fer, un tractament a temps pot salvar la vida del vostre gos o gat.
Poinsettia o planta de Nadal
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general lleu.
Signes comuns a tenir en compte: baveig, irritació dels llavis i la pell (incloent enrogiment, inflor, i picor), vòmits, diarrea.
La Poinsettia (Euphorbia pulcherrima) és la planta popular de Nadal. Encara que tenen mala reputació, són plantes només lleugerament tòxiques per a gats i gossos. La sàlvia de color blanc lletós que es troba en les flors de pasqua conté substàncies químiques anomenades èsters euphorbol diterpenoides i detergents saponina similars. Mentre que les flors de pasqua són considerades comunment com plantes verinoses, poques vegades ho són, i la intoxicació no és molt exagerada. Quan s’ingereixen, es poden veure signes lleus de vòmits, baveig, o diarrea. Si la sàlvia lletosa contacta amb la pell, es pot produïr irritació dèrmica. En rares ocasions, el contacte amb els ull pot produïr una conjuntivitis lleu (“ull vermell” secundari a inflamació). Els signes són autolimitants i generalment no requereixen tractament mèdic a menys que els signes clínics sigui severs.
Raïm
Tòxic per a gossos.
Nivell de toxicitat: Generalment de moderada a greu.
Signes comuns a tenir en compte: vòmits, diarrea, beure i micció anormal, letargia, inapetència, halitosi, deshidratació.
Els raïms i fins i tot les panses (panses de Corint) són tòxics per als gossos. De fet, hi ha hagut informes anecdòtics de gats i fures també afectats. La ingesta de fins i tot una petita quantitat de raïm, panses o groselles, pot donar lloc a insuficiència renal aguda greu. Tots els tipus de raïm o productes que continguin panses (incloent el suc de raïm, barreja de fruits secs, pa, etc…) poden donar lloc a toxicitat. Tot i que el mecanisme d’acció no s’entén clarament en aquest moment, aquesta fruita comú pot donar anorèxia, vòmits, diarrea, i insuficiència renal aguda potencialment greu (que es desenvolupa diversos dies més tard). La toxicitat no és necessàriament dependent de la dosi, i els símptomes poden ocórrer amb fins i tot petites ingestes.
Xocolata
Tòxic per a gats i gossos.
Nivell de toxicitat: En general de lleu a greu.
Signes comuns a tenir en compte: hiperactivitat, intranquil·litat, vòmits, freqüència cardíaca elevada, hipertensió, tremolors, hipertèrmia, convulsions, col·lapse, pancreatitis, mort.
La toxicitat es deguda a la teobromina i la teofilina, conegudes com a metilxantines. Aquestes substàncies estimulen el sistema nervios i cardiovascular. Obviament, contra més pur és la xocolata, més quantitat de metilxantines conté i major és la seva toxicitat. Les intoxicacions per xocolata solen produir-se en gossos, i molt rarament en gats. Una dosi de 57 grams de xocolata amb llet per quilogram de pes en un gos és potencialment mortal. En cas d’intoxicació observarem els símptomes a les 6-12 hores després d’haver ingerit la xocolata: l’animal beu en excés, vomita, té diarrea i es mostra inquiet. Posteriorment està hiperactiu, orina en excés, presenta incoordinació de les seves extremitats (atàxia), tremolors, convulsions, augmenta la freqüència respiratòria i cardíaca, presenta les mucoses blavoses (a causa de la falta d’oxigen), augmenta la tensió arterial i la temperatura corporal, i pot entrar en coma. La mort es deu normalment a arítmies cardíaques o a una insuficiència respiratòria. Com a conseqüència de l’elevat contingut en greix i sucre de la xocolata, pot desenvolupar-se una pancreatitis.
Si necessites més informació, posa’t en contacte amb els professionals veterinaris de VeterClínic Esplugues i t’assessoraem.
